Australopithecus

Australopithecus
Rangu temporal: PliocenuPleistocenu Inferior
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Primates
Familia: Hominidae
Subfamilia: Homininae
Tribu: Hominini
Subtribu: Hominina
Xéneru: Australopithecus
Dart, 1925
Distribución
Mapa de situación de diversos xacimientos con Australopithecus.
Especies
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Los australopitecos (Australopithecus, del llatín «australis», del sur, y del griegu «πίθηκος» pithekos, monu) son un xéneru estinguíu de primates homínidos qu'entiende siete especies. Les especies d'esti xéneru habitaron n'África dende hai daqué más de 3,9 millones d'años hasta hai unos 2 millones d'años, del Zancliense (Pliocenu inferior) al Gelasiense (Pleistocenu inferior). La mayor novedá apurrida polos australopitecos ye que se movíen de manera bípeda. El tamañu del so celebru yera similar al de los grandes simios actuales. Vivíen nes zones tropicales d'África, alimentándose de frutes y fueyes. Esiste consensu en que los australopitecos xugaron un papel esencial na evolución humana al ser una de les especies d'esti xéneru la que dio orixe al xéneru Homo n'África hai unos 2 millones d'años, que de la mesma dio orixe a les especies Homo habilis, H. ergaster y finalmente al home modernu, H. sapiens sapiens.[1]

Reconstrucción d'una fema de Australopithecus afarensis y la so cría.

Una caña de los australopitecos dixebrar de la que derivaría en Homo sapiens, produciendo al Paranthropus robustus del dica agora aceptáu xéneru Paranthropus.

  1. (2005) The human past: world prehistory and the development of human societies, 1, Londres: Thames & Hudson. ISBN 0-500-28531-4.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search